La disfunció temporomandibular és un conjunt de trastorns del funcionament de les ATMs i de la musculatura veïna (musculatura masticatòria i cervical). Es pot presentar un trastorn aïllat de les articulacions o dels músculs o d’ambdós al mateix temps, sent això últim el més habitual.
Aquests trastorns solen ocasionar:
-Dolor, que pot ser localitzat a l’ATM o pot estendre’s per tota una zona de la cara, del cap o del coll. Aquest dolor tant pot ser constant fins i tot quan tenim la mandíbula sense moviment o presentar-se només quan la moguem.
– Soroll a l’ATM al moure la mandíbula. Se sent habitualment quan obrim la boca o en menjar. Moviment alterat de la mandíbula que pot donar-se com un impediment permanent o d’encallament intermitent per obrir la boca.
Sovint és difícil determinar el motiu exacte que ha provocat el trastorn, inclús podria ser la suma de diversos factors: haver rebut un cop a la mandíbula o haver patit una fuetada cervical en un accident de trànsit , posició anòmala del disc de l’ATM, tenir un inadequat encaix de les dents, tenir mals hàbits (hàbit de serrar les dents o rascar-les -bruxisme-, rossegar glaçons de gel, mastegar xiclets molta estona, mala posició al dormir, etc.), o l’estrès, entre d’altres.
Aquests trastorns es poden tractar amb fisioteràpia juntament amb tractament odontològic.
El tractament de fisioteràpia consisteix a millorar el funcionament de la musculatura i les articulacions, ja sigui relaxant els músculs , treballant la desinflamació de les articulacions i/o músculs o millorant la mobilitat de la mandíbula. El tractament odontològic consisteix habitualment en la confecció d’un aparell bucal (fèrula) que modifica i corregeix l’encaix de les dents.